Indua a suntia? - On soc?

TEXT EN CATALÀ AL FINAL

In süșarés

Vöna’d li prömi ʋòlti c’a sun andà a Barcelona a m’è sücèsa na còșa ridẹ́cula. Ciuè, ridẹ́cula par n’apasiunà’d lẹngui acmẹ́ mẹ, ʋüatar magari a pansarí “e alura?”…

A ser apena riʋà a l’aerupòrt dal Prat, a Barcelona, e insan mör ho ʋẹst na püblicità cun la fòtu d’an panín c’la dșeʋa “tasta’l”. A l’ho ʋardada ben par èsar sicűr c’la’g fẹs dabún e a sun sčiupà a rẹdar. Am sun admandà: “a suntia riʋà dabún a Barcelona u a suntia ancora a Süșèra?”

Am pareʋa impusẹbul lèșar quèl scrẹt in süșarés e tant luntàn da ca’. E infati l’era mia süșarés, l’era catalàn. La curiușità l’era tròp fòrta e pòchi de dòpu am sun iscrẹ́t an curs ad catalàn. Adès c’l’è pasà’n bèl pò’ d’an e c’a cgnosi ben la lẹ́ngua’d Barcelona a g’ho da dí c’la sa șmèia dimondi al süșarés, mia sul indal vucabulari, ma ancora pösè indla funètica. Infati li do lẹ́ngui li g’ha in cuműn na règula impurtànt: töti li ʋòlti che na “E” l’è àtuna, ciuè l’è mia acentada, l’aș lèș “A” e quand na “O” l’è mia acentada l’aș lèș “U”. Par eșempi “a pensi – a pansaʋa”, “a tochi – a tucaʋa”. In catalàn la scritüra l’an cambia mia (penso – pensava / toco – tocava”) però la prunüncia si e l’è cumpagna a cola’d Süșèra. As pudrés pansà che na règula sula la sia pòc par fà sunà na lẹ́ngua acmẹ́ n’atra, ma a g’hom mia da dașmangà che cla règula ché l’inflüẹ́s insẹma tanti ʋucali e la trasfurma al sun ad töla la lẹ́ngua.

A partí d’alura a m’è sempar piasű ascultà la radiu e ʋardà la tele in catalàn, l’am faʋa santí a ca’. Am arcòrdi ancora la semifinàl ad Champions League dal 2009, Chelsea-Barça. Al paregiu d’Iniesta al ültum minűt al crunista catalàn l’ha tuà “gulààs d’Iniesta”, cum a l’harẹ́s dẹt an süșarés.

Am pias dimondi ʋẹdar na lẹ́ngua tant davșina acmẹ́’l catalàn druʋada indla tele, insi giurnai e insi cartèi. La Catalogna la g’ha na stòria lunga e l’ha lutà’n bèl pò’ par difẹndar la sö lẹ́ngua. Gnuatar invẹci a sióm pran indré. An so mia s’al Galuitalic al pöl riʋà mai a èsar üficiàl, ma a speri che almén as pòsa salvà cal gran patrimòni linguistic c’a g’hom.

---

En català

Una de les primeres vegades que vaig anar a Barcelona em va passar una cosa divertida. Bueno, divertida per a un apassionat d'idiomes. Vosaltres potser pensareu "i que?"...

Acabava d'arribar a l'aeroport del Prat, a Barcelona, i en una paret vaig veure un anunci amb la foto d'un entrepà que posava "tasta’l". Ho vaig mirar bé per a estar segur que fos allí i em vaig posar a riure. Em vaig preguntar: “he arribat de veritat a Barcelona o estic encara a Süșèra?”

Em semblava impossible llegir una cosa escrita en süșarés i tan lluny de casa. I de fet no era süșarés, era català. La curiositat era massa gran i pocs dies després em vaig apuntar a un curs de català. Ara que han passat molts anys i que conec bé la llengua de Barcelona, haig de dir que s'assembla molt al süșarés, no només en el vocabulari, sinó que encara mes en la fonètica. De fet els dos idiomes tenen en comú una regla important: quan una "E" és àtona, és a dir no porta accent, es llegeix "A", igual que les “O” àtones es llegeixen “U”. Per exemple “a pensi – a pansaʋa”, “a tochi – a tucaʋa” . En català l'escriptura no canvia (penso – pensava / toco – tocava”), però la pronunciació si i es llegeix com en süșarés. Es podria pensar que una sola regla comuna sigui poc per a fer que una llengua soni com una altra, però cal no oblidar que aquesta regla afecta moltes vocals i influeix en el so de tota la llengua.

Des de llavors sempre m'ha agradat escoltar la ràdio i mirar la tele en català, em feia sentir a casa. Encara em recordo de la final de la Champions League de 2009, Chelsea-Barça. En l'empat d'Iniesta en l'últim minut el comentarista català va cridar "golààs d'Iniesta", com hauria fet en süșarés.

M'agrada molt veure una llengua tan pròxima com el català utilitzada en la tele, en els periòdics, en els cartells. Catalunya té una història llarga i ha lluitat molt per a defensar el seu idioma. Nosaltres, en canvi, estem molt enrere. No se si el Gal-itàlic pot arribar un dia a ser oficial, però espero que almenys es pugui salvar el gran patrimoni lingüístic que tenim.